Josep Maria Bagudà, director general de SERHS Tourism, participa en el cicle de debats ‘Els Miradors de Catalunya’ organitzat pel diari La Vanguardia en col.laboració amb la Generalitat.

 

 

El passat 24 de juliol, l’Hotel Alma de Barcelona va acollir el cicle de debats ‘Els Miradors de Catalunya’, organitzats pel diari La Vanguardia i per la Generalitat de Catalunya. En aquesta trobada, en que es va debatre sobre el model turístic català, va participar, entre d’altres, Josep Maria Bagudà, director general de SERHS Tourism, juntament amb Octavi Bono, director general de Turisme de la Generalitat, Cynthia Pérez, experta en planificació de la Universitat Politècnica de Catalunya, Javier Bellido, director general d’Edreams, Salvador Anton, catedràtic de la Facultat de Turisme y Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, i Marc Rodríguez, director general del CCIB. En una de les seves intervencions, el director general de la divisió de Turisme de SERHS va explicar que “el model turístic és clar, però la clau és la interacció d’idees entre les diferents visions del sector per a construir un model de veritat, fent contenta, alhora, el màxim nombre possible de persones”.

 

 

Tres dels punts claus que es van abordar durant el debat, i que van suscitar major interès, varen ser, d’una banda, que les dades que apunten a que el Turisme representa el 12% del PIB de Catalunya i que, amb aquesta xifra, cal conscienciar la ciutadania de la seva importància. En segon lloc, es va parlar de la Marca Barcelona, sobre la que es va posar de manifest el seu potencial i el seu atractiu per a seduir turistes però, alhora, la necessitat de descentralitzar-lo. I, finalment, també es va fer referència al concepte de ‘turismofòbia’, com un element que ha d’obligar a pensar en solucions en una Catalunya, amb ciutats i municipis amb identitats diferents, que cal integrar dins un model turístic que prioritzi l’harmonia entre residents i turistes.

 

En aquest sentit, una de les propostes que va posar damunt la taula Josep Maria Bagudà va ser la necessitat de “pujar el llistó. Que cada vegada, hi hagi més serveis i productes destinats al turisme de qualitat i, al mateix temps, que aquests serveis siguin més sostenibles i amb un preu més elevat”.